Com cada any arriben les flors.
Aquestes fan olor a mort, a tu,
a cementiri.
Com cada any engalanaran la teva tomba
i com cada any es repetirà la mateixa història:
vendré, deixaré les flors als teus peus
i ploraré l’ànima esperant que em cridis
des de no sé on i em donis forces.
Tot serà inútil perquè no hauré entès res.
racó de llibertat 